dissabte, 26 de desembre del 2009



Bones,... i Bones Festes!

Us mostro una postal alternativament nadalenca que l'amic Roger Martorell ha enviat a la penya.
Crec que és molt xula i per això la penjo.

Salut!

PD: Costa una mica de llegir

dijous, 26 de novembre del 2009

Visita de Guineo!

Salut!

El dia 22 de novembre vaig rebre una grata visita. El Sr. Rullo va visitar la plana cerdana. Va poder trobar un forat en la seva apretada agenda d'agent de l'autoritat rural i vam decidir anar a trescar per aquestes serres. El primer dia vam pujar al Puigpedrós (2914m) i vam carenar el fantàstic circ d'Engorgs fent els 2 Pics d'Engorgs i la Tosseta de l'Esquella, tots de 2800m. L'endemà amb el cansament acumulat de les 7'30h del trecking del dia anterior, vam pujar al cim del Carlit (2921m), el més alt de la Cerdanya. La caminada va ser una mica accidentada perquè Rullo va tenir una petita lliscada per una canal gelada baixant del cim. Sortosament, no va prendre mal encara que jo vaig fer tard al cole!

dimarts, 17 de novembre del 2009

Pic de l'Estanyol


Bones,

Avui he pujat al Pic de l'Estanyol (2586m) que està abans d'arribar al coll de Puymorens. Ha estat una mica pesat perquè hi havien grans clapes de neu i havia d'obrir traça. A més, al cim feia un vent infernal. Tanmateix, les vistes del massís del Carlit i de les muntanyes del Pas de la Casa eren fabuloses.
Ja m'he agafat per costum fer quelcom muntanyenc els dilluns o dimarts al matí, ja que em poso a currar els dimarts a la tarda. A l'octubre vaig pujar el Cadí, el Comabona. Però ara ja hauré de canviar les botes pels esquís.
Au, salut!

dijous, 5 de novembre del 2009

Comença la hivernació cerdana



Salut,
Com ja sabeu, aquest curs m'ha tocat fer de mestre per la tranquil·la i idíl·lica Cerdanya.
El començament va ser una mica caòtic: me n'anava a l'altra punta del triangle per tot el curs! Bé, l'adaptació ha estat immillorable i l'aire de les muntanyes em senta de primera. Ara, a mitjan novembre ja han començat a caure les primeres nevades i Puigcerdà sembla una postal de Nadal. Per tant, la hivernació promet ser agradable i axò sí, una mica fresca.
S'ha de tenir en compte que no tot han estat flors i violes, de moment. Hi ha un petit punt negre en el balanç. I és que he patit un atac de pedra al ronyó. Feia deu anys que no em passava i fa dues setmanes vaig haver d'anar a l'hospital a buscar calmants. Ara sembla que ha desaparegut l'inhumà dolor però tinc el Nolotil a la tauleta de nit per si de cas.

Bé, de moment això és tot des de la petita Suïssa catalana!