Entre la Vall de Camprodon i la Vall del Freser

Salut,

Per fi m'he tret una mica el "mono" de neu perquè amb aquest temps càlid que està fent, encara no ha nevat amb força al Pirineu. Tanmateix, hi ha una acumulació notable de neu al Ripollès. De fet, aquest cap de setmana passat s'han obert les pistes d'esquí de Vallter 2000 i Núria.
Així doncs, una expedició de 8 reusencs més un ceretà (l'amic Xavi Rodríguez de Sant Martí d'Aravó, a Guils de Cerdanya) hem fet una escapada a l'únic lloc on hi ha neu. Partint des de Vallter 2000, hem coronat (alguns amb esquis de muntanya i d'altres amb raquetes o la combinació raqueta-taula d'snow) el Pic de la Dona (2704 m), el Pic de Baciver (2884 m) i el Pic de Bastiments (2881 m) encara que d'altres integrants també han fet el Pic de l'Infern i el de Freser.

Bé, no hi ha res com un cap de setmana de companyonia, neu i cervesa!

Enllaç FOTOS

Pedalant pels Ports!

Salutacions,

La crònica d’avui 26 d’un novembre amb un fred moderat és “ bttera”. Avui he fet una excursió amb bicicleta de muntanya pels Ports de Besseit. Val a dir que ha estat bonica perquè tos els barrancs baixaven plens d'aigua ben cristal·lina. És una sortida per tots aquells a qui agrada gaudir del paisatge i perdre’s per racons inhòspits entre muntanyes. Absteniu-vos els que us agrada fer l’animal baixant trialeres (de tant en tant a mi també m’agrada) o senderons perquè aquest itinerari no compta amb aquest al•licient. Resumeixo l’excursió perquè no tinc GPS i espero que com jo, en quedin encara.
L’itinerari és el següent: La Sénia (361m)- Barranc de la Galera- Cova del Vidre (1003m)- Coll de l’Assuca (1173m)- Portella Calça (punt més alt amb 1250m)- Barranc del Retaule (1066m)- Barranc de la Fou (615m)- Pantà d’Ulldecona- La Sénia.
Temps: 7 hores (anant tranquil i parant 2 vegades a menjar i una a canviar una càmera punxada).
Desnivell: 1250 aprox. d’ascens acumulat.
Distància: 60 km aprox.
Dificultat: Mitjana. La pista està en bon estat. L’Únic punt crític és des del Coll de l’Assuca a la Portella Calça que no és un tram ciclable i s’ha de carregar la bici al coll. A part d’aquet tram, la pujada per tot el Barranc de la Galera fins al Coll de l’Assuca es fa una mica monòtona perquè és contínua. Progressiva, amb algun tram més empinat, però es fa bé. Paciència i avant! L’itinerari no té pèrdua perquè sempre se segueix la pista menys en el tram no ciclable (15’).

Sortim de la Sénia per un camí asfaltat que surt per la part dreta del poble (a les afores, on hi ha el poliesportiu) i seguim el camí que porta a diferents finques. Fem cap a la carretera TV-3421 que va al Mas de Barberans. Com que no em sé més camins continuem per la carretera (molt poc transitada) que va al Mas fins que abans d’arribar al poble, trobem el Barranc de La Galera (pal indicador de La Vall) 45’. Seguim la pista principal que puja per la barrancada, sempre a la dreta (pel Barranc de la Vall). Anem sempre pujant progressivament i anem trobant algun mas (Mas del Moliné). Finalment, arribem a una esplanada on podem anar a esmorzar a la Cova del Vidre i contemplar el paisatge de la Vall de l’Ebre amb el Delta al fons o la pesada pujada que hem fet. 1.30’ des de baix a peu de carretera.
Continuem amunt (retornem a la pista) cap al Coll de l’Assuca ( coincideix amb el GR-7). Podem aturar-nos a fer un glop d’aigua a la Font de la Llagosta. Seguim amunt i quan veiem el Mas de l’Andresito (està escrit a l’entrada) veiem que surt un PR i el seguim deixant la pista principal. 30’ fins al coll de l’Assuca. No arribem a Casetes Velles. El PR passa per entre tanques que delimiten uns masos i puja entre roques. És en aquest punt que haurem de pujar la bici al coll durant 15’. A dalt al Coll de Calça anirem baixant per l’altra vessant primer per un senderó i després per una pista a través del Barranc del Retaule. De cop ens trobem la fageda més meridional d’Europa amb el seu imponent Faig Pare. Val la pena aturar-se i admirar-lo. Prosseguim la baixada i ens trobem la Font del Retaule amb el Pi Gros, un altre gegant de la natura.
Anem tirant pista avall fins a creuar-nos amb una pista que puja per la nostra esquerra i que continua amunt davant nostre. Nosaltres tirem avall cap al Barranc de la Fou. Sempre avall per la pista fins que arribem a la Font del Teix que es probable que haguem de creuar per sobre l’aigua. Continuem baixant i a l’esquerra ens queda el barranc. Passem per l’Estret de la Mola on podem veure davant nostre una roca foradada. Arribem al pantà i continuem per carretera fins a la Sénia. Podem parar al Pou de Sant Pere a omplir les cantimplores.

Au, gaudiu-ne!

Alerta amb Ryanair!

Salutacions,

Aneu alerta amb la companyia de baix cost Ryanair perquè després de veure el video, no sé si tindreu ganes de viatjar més amb l'aerolínia irlandesa. La companyia de vols de baix cost, és malauradament famosa per sortir als mitjans per obligar a pagar la cadira de rodes als seus passatgers discapacitats, per enganyar amb la seva publicitat, per voler posar seients verticals en els seus avions, per plantejar-se el cobrament als seus passatgers per utilitzar el lavabo dels seus avions o treure'n un per així guanyar més seients, o per sol·licitar la supressió dels copilots,... En definitiva, per estalviar costos a costa de la seguretat dels seus passatgers.




Per a més informació visiteu el blog: http://laverdadderyanair.blogspot.com/

Guillant cap a les Guilleries!

Salut,

El cap de setmana del 29 i 30 d'octubre vam fer els Pedals de Serrallonga pel nostre compte. Erem una colla de 10 "fenomenus" amb ganes de pedalar 105 km i gairebé 3000 metres de desnivell total. Mai havia estat amb un grup tant nombrós de bicicletes. El recorregut és bastant exigent, sobretot el primer dia ja que et pots trobar pujades interminables i trencacames. Tanmateix, el paratge de les Guilleries és de conte de fades i sobretot ara quan comença la tardor, quan el bosc canvia de colors.

Us la recomano de debó!

FOTOS

Som optimistes, alegres i entusiastes?

Bones,

Ja fa dies que vaig descobrir aquest crac de Lleida amb pinta d'esquizofrènic, però és imposible quedar-se embadalit mentre un se l'escolta.
Una vegada més,"Duró parla de com millorar el nostre "coeficient d'optimisme" i explica la seva experiència personal per motivar els qui l'escolten. El seu no és un optimisme irreflexiu o utòpic. Amb la vehemència i expressivitat que el caracteritzen, es declara un pessimista sense concessions. El secret és valorar el que tenim i no deixar-nos endur per les emocions destructives. Emili Duró diu que és imprescindible viure el present, lluitar per començar cada nou dia com si fos el millor del que ens queda de vida."

Segur que no us deixarà indiferents. Gaudiu-ne!

Web interessant!

Salut,

He descovert una web on hi ha un apartat amb documentals foça interessants. Es poden descarregar o veure online.

Au, a xalar!

Obsolescència programada

Salut,

Aquest documental tan interessant anomenat "comprar, llençar, comprar " ens fa tocar de peus a terra. Parla de la planificació, determinació i programació de la fi de la vida útil d'un producte. Dit d'una manera senzilla: es determina, per endavant, quan ha de durar una màquina o producte. Aquest fet beneficia enormement el fabricant que contínuament anirà produint en cadena els productes que vendrà. Aquesta és la base de l'economia capitalista. El documental repassa la història del capitalisme des de la 2a Revolució Industrial i l'invent de la bombeta, el primer producte susceptible a reduir-ne el temps de durada. Aquest consumisme foll ens porta, en última instància, a parlar del decreixement. Tal com diuen els de la Xarxa pel Decreixement:

"El decreixement és saber aturar-se i canviar el rumb en el moment que hem arribat massa lluny. És escollir la simplicitat quan s'evidencia que l'abundancia no ens fa feliços."

Si disposeu d'una hora i quart de temps mireu-lo. Val la pena!

Comprar, tirar, comprar from Dinero Libre on Vimeo.

Poseu-vos protector solar!

Bones,

He trobat aquest video a la calaixera de la xarxa. En el video, una persona de mitjana edat aconsella com afrontar la vida a la gent més jove. Després de visualitzar-lo entren ganes de viure, ganes de sortir, de córrer, d'estar amb gent,... en definitiva, de disfrutar de la vida.
Buscar un sentit a la vida ens protegirà de l'stress o d'allò que en diem "anar de bòlit". Els experts en consciència plena (Mindfulness) ens diuen que hem de viure les coses tal com venen, que no vol dir resignar-se. Simplement acceptar-les (encara que siguin problemes) i viure el més plenament possible.

Globalitzar la conciència

Salut,

La banca ètica està formada per aquelles entitats bancàries que apliquen els principis de les finances ètiques. És a dir, aquelles que tenen per objectiu fer compatible la rendibilitat financera i econòmica amb l'assoliment d'objectius socials i ambientals.
Per això, em sembla interessant l'entrevista que li van fer a Joan Melé, subdirector general a Espanya de Triodos Bank.

La caverna mediàtica

Bones,

He trobat aquest remix dels moments estel·lars d'Intereconomia, el canal de TV d'ultradreta que hi ha a l'estat i que aquest consenteix que existeixi. Siusplau, una mica d'higiene moral!



INTEREMIX by alexnaranjo

Un bocí de GR11

Salutacions caluroses,

Des del dia 5 i fins al 9 de juliol he estat trescant pel Pirineu. El bon amic Xavi Rodríguez juntament amb altres companys de Puigcerdà estan fent el GR11 o Transpirenaica. Podeu seguir-lo pel seu bloc. El cas és que he fet 4 dies de ruta amb ells. Durant la ruta, que la van començar a inicis de juliol, se'ls hi han afegit companys/es, amics/es i coneguts/des. Casdascú ha fet el seu bocí de camí. En el meu cas he fet Planoles-Núria-Setcases-Molló-Beget-Sant Aniol-Albanyà. Han estat 4 dies de sol, pluja i vent. Un total de 94 km fins arribar a les darreres estribacions del Pirineu, a tocar de la plana de l'Empordà. Val a dir que he quedat meravellat dels paisatges de l'Alta Garrotxa, realment extraordinaris. Com també del caliu i el fair play del Xavi, l'Eva, l'Arcadi i tots els amics que hem anat trobant pel camí.

Alta Ruta del Monte Rosa

Salutacions alpines,

Aquesta última setmana de juliol hem anat a Suïssa a fer l'Alta Ruta del Monte Rosa.
La ruta és un recorregut exigent que discorre per sobre dels 3.500 m
i permet arribar a un bon nombre de muntanyes de més de quatre mil metres són: Breithorn, Corno Nero, Pollux, Castor, Balmenhorn, Punta Felik, Il Naso del Liskam, Piràmide Vincent, Ludwingshöhe, Parrot, Gniffetti, Zumstein o la difícil Punta Doufour. La ruta discorre en gran part per la vessant italiana d'aquestes muntanyes alpines.
Per afrontar la ruta amb el cap clar i les suficients forces vam fer uns dies d'aclimatació per la Vall de Saas-Fee. Vam fer el Weissmies de 4023m des del refugi de Hooshas. El mateix dia que vam fer cim vam baixar fins a Saas-Grund fent 2600m de desnivell. Una veritable animalada!!
Després de badar durant un dia per Zermatt (recuperació activa), vam començar la ruta agafant un telefèric fins al Klein Materhorn (3800m). Des d'allí vam fer el Breithorn Occ. de 4165m. Com que feia un dia emboirat no vam poder fer l'aresta dels altres Breithorns. Fins i tot ens vam mig perdre, sort del GPS de l'Emili i del sentit comú (molt important en la muntanya) que ens va portar al refugi Val d'Ayas (3420m). El dia següent vam fer el Castor (4228m) i la Punta Felik (4088m), baixant fins el refugi de Q. Sella (3585m). El tercer dia de la ruta, dos membres de l'expedició se'n van anar a fer el Liskam. Una aresta molt aèria només per gent sense vertigen!Les altres sis persones vam anar a fer el Naso del Liskam (4272m) travessant una llarga glacera i coronant el cim amb gran esforç i certa dificultat tècnica. Finalment vam anar a dormir al refugi Gnifetti (3611m). El dia següent va ser el més productiu a nivell de cims. Com que haviem d'anar a dormir al refugi Margherita (4554m), vam fer els que hi havia en el camí. És a dir: la Piramide Vincent (4215m), el Balmenhorn (4167m), el Corno Nero o Schwarzhorn (4322m), el Ludwigshöhe (4342m), la Punta Parrot (4436m) i la Punta Gnifetti o Signalkuppe (4554m), que és on hi ha el refugi Margherita. Aguantant el mal de muntanya a base d'Ibuprofens i les llagues als peus mitjançant esparadraps durs com cintes americanes, vam passar la nit al refugi més alt d'Europa. L'endemà vam fer el Zumstein (4563m) i seguidament vam baixar 2000m de desnivell fins a Rotenboden on hi havia el tren cremallera que ens va baixar fins a Zermatt. La baixada va ser espectacular pel que fa als paisatges ja que vam baixar tota la glacera del Monte Rosa. Tanmateix, baixar tants metres de desnivell ens va deixar extenuats!
El balanç final és de 12 cims (o 14 pels del Liskam) de 4000m.
L'expedició la resumiria amb una paraula: ESPETARRANT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Fotos

Trescant per les serres del sud

Salut,

A mitjans de juliol vaig fer "stage" a la Cerdanya, a casa del bon amic Xavi Rodríguez i a Alcanar. L'objectiu era preparar-me per afrontar l'Alta Ruta del Monte Rosa (Alps) amb prou energia física i psicològica. A la Cerdanya vaig fer (amb los manos) el Pic de la Muga (per la fantàstica Vall de la Llosa) i l'intent de fer el Puig Peric, que es va abortar pel mal temps.
Trescant per terres de frontera vaig descobrir la Serra d'Irta, al costat de la turística Peníscola. Aquesta serra costanera deu ser dels pocs espais naturals que resten per contruir al País Valencià. És com la Serra de Montsià però més petita, amb bells racons com la Torre Badum, a tocar de la mar.
La ruta que proposo és una matinal en btt una mica exigent ja que hi ha una part que no és ciclable.

Començariem la ruta al punt d'inici (mireu al mapa adjunt) i aniriem vorejant la costa cap a la Cala Ordí seguint el PR.V-194 fins la Platja del Pebret, per trencar cap a l'interior cap al Pou del Moro i el Mas del Senyor. A partir d'aquí ja haurem de baixar sovint de la bicicleta, per acabar arrossegant-la fins a la Mallada de la Rabosa, al capdemunt de la serra (on hi ha un pal indicador). Seguidament, anirem seguint la pista que continua pujant fins al punt més alt de la serra. A partir d'aquest tram, continuarem seguint el PR (baixant de la bici de tant en tant)fins a l'ermita de Sant Antoni. I d'allí baixarem cap al punt d'inici.

El dia següent vaig fer una altra matinal, aquesta vegada a peu, pujant a Montsià. Vaig seguir una ruta que encara no havia fet mai: trescar per dalt la serra fins a la foradada. Desde del vessant d'Ulldecona (pal indicador al final del camí de la Bassa de Montsià/camí de Mas de Comú) vaig enfilar amunt pel camí de la Torreta pujant a la Mola Cima. I a partir d'aquest cim vaig carenar tota la serra passant per la Torreta de Montsià fins a la Foradada. I continuant avall pel PR passant per la Font de Burgar, el Cocó de Jordi (on hi ha el pàrquing) i fins a la Ràpita. Total 3'30h.

La gestió de les emocions al llunyà orient

...i el mestre diu......riure + plorar = aprendre. Aprendre en ser assertiu amb els companys i companyes és aprendre a ser feliç dins i fora de l'aula. Quina gran lliçó!

Pensant en els altres from PrisMa on Vimeo.

Espanistàn, de la bombolla immobiliària a la crisi

Bones,

Si encara hi ha algú que no sap que estem patint una crisi de cavall, que es miri aquest genial video animat sobre el perquè de tot plegat.

Unes noves generacions mal informades....

Aquest video és bo. Quin fàstic de gent!

Hace mucho el dinero.....

Bé,la caverna existeix i està més aprop del que ens pensem.
OKO QUE VENEN!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sobre gats i ratolins

Salut,

Seguint amb la dinàmica de l'anterior entrada, reserveu cinc minuts de les vostres vides a veure aquest video. És sobre la fàula dels gats i dels ratolins de Tommy Douglas (no té res a veure amb el còmic Maus d'Art Spiegelman. Bé, potser si...). Mouseland



Apa siau!

Qué difícil ha de ser escribir tan sencillo!

Bones,

És obligatori, en els temps que corren, assaborir aquesta entrevista que li van fer a Eduardo Galeano. Un d'aquells homes que pocs en queden!

Hole,

Aquests dies he estat descansant per Formentera. A més, a part d'Eivissa només em faltava visitar aquesta pitiüsa.
Formentera és ben xica. Fa 20km de punta a punta. Hem estat allotjats al Parc Natural de Ses Salines, a es Pujols. Hem gaudit de la natura amb bicicleta i a peu tot passejant per l'illa.

Un capvespre et portaré a Formentera

Llunyana i just a tocar,
sola i fent-nos companyia,
cap a la part de migdia
Formentera ens clou la mar.

I entre ribera i ribera,
amb un rosari partit
d'illots que treuen el pit,
resta la mar presonera,

terrassa del mariner,
íntim quintà de les illes,
blau laberint de cruïlles
que dobla costa reté.

Formentera breu i dura,
creuada de l'oratjol,
estesa davall el sol
en una tarda madura!

Un i esquerp pla formenter
de marès i roca viva,
sense defensa en l'aspriva
mossegada del febrer!

La Savina, zenital
el foc, i la terra estreta.
Una carretera dreta,
estanys, savines i sal.

Assolellats els camins
de sorra; de roques netes,
la plaça amb quatre casetes;
i, més amunt, uns molins.

Molins on la vela espera,
entre vuit vents, quin vindrà
a moldre aquest poc de gra
d'on prengué nom Formentera.

Camps de pedra, algun bocí
de terra més agraïda,
figueres d'ombra adormida
i front auster d'algun pi.

Formentera no té hortada,
però no manquen tancons
d'algues i peixos, al fons
de l'aigua verda i salada.

Són els homes, amb l'escassa
terra, amb volts de mar tan grans,
més que fidels terrassans
veles que el vent arrabassa.

Formentera: mar i cel
entorn d'un cor d'avidesa.
Es despulla la bellesa
per unir-se a eixuta arrel.

Poema interpretat per Uc


Fotos:

https://picasaweb.google.com/sagristajoan/Formentera_SSanta_2011#

Salut,

Ja hem començat vacances de Setmana Santa al cole i he aprofitat uns dies per anar a veure los iaios d'Alcanar abans de marxar a Formentera amb la Maria. A part d'estudiar opos, he aprofitat per fer una ruta molt xula pels Ports de Beseit en btt.
La ruta és FREDES-GÚBIES DEL REGATXOL-FREDES.
A continuació descriuré la ruta per tots aquells que no tenen GPS i busquen ressenyes desesperadament per internet i només troben tracks!

FREDES-GÚBIES DEL REGATXOL-FREDES.
Temps: 7,30h (a més, conteu almenys 1 hora per dinar a les Gúbies)
km: 60km aprox.
Desnivell acumulat 1700m
Nivell: Exigent físicament i mentalment (la tornada sempre puja i no s'acaba mai!!). Tanmateix, la recompensa és admirar l'entorn natural de les Gúbies del Regatxol i fins hi tot, prendre el bany.

Val la pena matinar per deixar el cotxe a l'entrada de Fredes. Cap a munt a l'esquerra surt una pista que va a Caro. Agafem la pista i no l'amollem. Hem d'anar en compte si volem sortir de la pista principal ja que Lo Port és perdedor i val la pena portar un mapa!
Bé, seguim la pista i trobem la cruïlla cap a Beseit. La deixem a l'esquerra i continuem avant. Passem pel Pinar Pla i pel Coll de la Creu. Comencem a baixar i deixarem la cruïlla per anar cap al Refugi de la Font Ferrera a mà dreta. La pista continua entre trams plans i de baixada. Passem pel Prat d'en Rubera i fem cap a la zona de la Font del Teix. A mà esquerra ens queda l'inici del barranc que porta a les Gúbies del Parrissal. Continuem recte remontant el barranc dels Millers. Passem per Carlares i tot seguit trobarem que la pista es bifurca. La pista principal se'n va cap a Caro, El Mascar i cova Avellanes (cap a la dreta) i el braç secundari cap a l'esquerra. Agafem aquesta pista de l'esquerra (que a vegades la tallen amb una cadena)i comencem a descrendre cap a les Gúbies. A mesura que anem baixant per trossos encimentats hem d'aixecar la vista per veure l'espectacular paisatge que ha anat creant l'erosió de l'aigua. Anem paral·lels al barranc que portarà, a la zona més baixa, a les Gúbies del Regatxol. En aquest punt, abans d'enfilar la pujada al Coll Roig, cal que ens aturem i disfrutem de l'indret. Les Gúbies són tot un seguit de basses naturals d'aigua estancada, o no (depen de les pluges) que hi ha al barranc. Hi ha força terrasses fins a un punt on hi ha els Ullals de la Figuerassa que son unes basses entaforades en un engorjat que desconec si si pot passar. En qualsevol cas, barren el pas. L'aigua està gelada però si sou valents/valentes us podeu sucar o, si més no, el peus!
A continuació hi ha 50' de pujada fins al Coll Roig. Quan hi hem arribat hem d'anar en compte perquè quan la pista fa un gir a la dreta, hem d'agafar un camí que hi ha a l'esquerra i que tira amunt (quan hi vaig passar hi havia una clariana al bosc perquè hi talaven arbres). No hem de continuar la pista perquè és un cul de sac. Agafem, doncs, aquest camí que tira amunt i pujarem a dalt la carena de la serra. En aquest punt haurem de seguir el GR-8 (ATENCIÓ CRUÏLLA: hem de prendre la de l'esquerra) que ens farà pujar al capdemunt de la serra per tornar-la a baixar per l'altra vessant i així trobar la pista de nou. Aquest tros és un pal perquè no és gaire ciclable i haurem d'estar pujant i baixant de la bici contínuament. 30' No hem de deixar mai el GR. Un cop a la pista hem de seguir en sentit contrari que a l'anada, es a dir, cap a la dreta. I així refarem el camí que hem fet d'anada. Cal dir que la tornada és bastant exigent perquè tota l'estona va pujant. Hi ha trams on la pujada és progressiva i es fa bé, i d'altres on hi ha alguna pendent bastant dreta.

Au, a xalar!

Bones,

Aquest darrer cap de setmana hem finalitzat el curs d'Apinisme I i II que ens ha fet el Roger Martorell. Ha estat un curs molt enriquidor i m'ho he passat molt bé. Malgrat algun problema d'organització (el juanxisme crònic) i de trànsit (accident del Linus), hem aconseguit tirar endavant el curs. Tanmateix, la climatologia ens ha fet variar els plans, sobretot el diumenge. Encara que a les crestes hem practicat encordaments, ancoratges i reunions que era també l'objectiu a l'hora de fer la canal. Llàstima de no poder practicar autodetencions i progressions amb plans inclinats sobre una canal de gel.
Aquest curs m'ha servit per sentar les bases d'aquells conceptes que sabia (amb més o menys nivell). Tots tenim el cul pelat d'anar pel monte però ens faltaven, almenys personalment, els fonaments teòrics de tot plagat. I lo millor és que al mateix temps que hem adquirit aquests coneixements, els hem posat en pràctica. Aprenentatge complet!
A nivell pedagògic hem fet un aprenentage significatiu (adquirir coneixements nous a sobre d'uns altres que ja existien i interrelacionar-los entre ells) i per tant, ARA TOT TÉ SENTIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Bé, gràcies Roger per la teva paciència i fair play i gràcies a tot el grup pel bon rotllo d'aquests 2 caps de setmanes.

Salut i solet

FOTOS

https://picasaweb.google.com/sagristajoan/Cresta_N_Santorens_Ribagorca_abril2011?authkey=Gv1sRgCOiJitiR1pH2OA&feat=email#

Visca l'humor anglès!

Bones,

Com sempre, l'humor anglès no deixa indiferent a ningú. La seva ironia i intel·ligència fan esclatar somriures al mateix temps que conviden a la reflexió.
Aquí en teniu una mostra en aquest curtmetratge!

Sobre la creativitat...

Aquest home, Ken Robinson, fa una apassionada i divertida argumentació sobre la importància de la creativitat per als reptes del nostre segle. Expressa les seves idees sobre la creativitat que té l'ésser humà des de la infantesa, i l'efecte que l'educació té sobre aquest potencial.

Salut marrecs/marreques,

Aquesta setmana blanca he estat per la Cerdanya que mai enganya amb l'amic Xavier Rodriguez, alias "cliquero". Ha estat un retrovament amb un entorn, tant geogràfic com humà, el qual em va sacsejar emocionalment durant un any.....i encara dura. Bé, hem fet un tastet de la ruta dels estanys amagats amb raquetes de neu. Voliem anar de Malniu a Cap de Rec però les condicions climatològiques ens van fer escurçar el camí. Finalment, vam fer del Pla de Campllong (Girult, Meranges)- Refugi Engorgs (Folc i Girona)-Portella d'Engorgs-Cabana dels Esparvers-Vall de la LLosa-Coborriu de la LLosa.
De vegades els objectius poden canviar i el sentit de tot plegat pot ser igual de positiu o millor!

Si voleu veure fotos aquí les teniu: https://picasaweb.google.com/sagristajoan/SetmanaBlanca2011_Cerdanya_?authkey=Gv1sRgCPfc96619fPYgwE&feat=email#

Au, a xalar!

Betacarotens i antioxidants. La genètica no falla mai!

Bones,

El bon amic Xavi des de la Cerdanya que mai enganya, m'ha enviat aquests videos sobre l'optimsme i la l·lusió en els negocis però també en la vida. Els 2 videos son sobre una xerrada que va fer un profe d'Esade, Emili Duró, en un centre de negocis.Si teniu 1,30min no us la podeu perdre. El paio és una mica irreverent i faltón però la clava! No us la perdeu.

'En el programa 1x1 ha pesat més l'aspecte de negoci'

Bones,

Vet aquí una vegada, que un govern dit d'esquerres va utilitzar un pretext tecnològic per fer negoci amb l'educació......llegiu aquest article de Ramon Barlam, un profe emprenyat!
I també aquest altre que hi ha a la web de l'ASPEPC-SPS, el sindicat de secundària

Convergents a Vía Augusta

Salut,

Ja tenim nou govern i nova consellera d'ensenyament. Tot indica que la política educativa serà continuista. Es a dir, tendència a la privatització, reducció de plantilles, retallada de recursos,... bé, ja no em sorprèn perquè tot està bastant negre. Acabarem sent un país d'espartans on serà impossible expressar-se públicament!

Ànims!

Mal d'alçada!

Bones,

La crisi, la vida, la feina,....i fins i tot l'alpinisme s'ha posat impossible.D'aquí a poc temps ens passarà lo mateix que li va passar en aquest personatge del visionari Quino quan estava a punt de fer cim.

Au, amut i "calderille"!

Bones,


Aquest post va adreçat majoritàriament a tots aquells que fan escalada o baixen per barrancs. Recordeu que quan aneu a fer la cabra per aquests mons de Déu, heu d'avisar als vostres coneguts i dir-los en quin lloc aneu. Sinó, us pot passar el que li passar al protagonista d'aquesta pel·lícula impactant i crua: 127 hores

La sinopsi diu així:

Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc nord-americà, que es va fer tristament famós perquè el maig de 2003, durant una escalada, a Utah, va patir una caiguda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució, va haver d'enfrontar a una dramàtica decisió.


OKO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

1eres jornades hipòxies a Andorra

Salut,
Dissabte 8 de Gener vam fer la primera sortida hipòxia. Vam fotre'ns "la palissa" d'anar a les pistes de Grau Roig a Andorra amb la intenció de fer el Montmalús per la seva canal. Erem el Micheo, Manu, Marc Oller, Enric Sabaté, Emili Argilaguet, la Traudel i un servidor. D'aquesta manera començariem a posar en pràctica els coneixements adquirits durant aquests anys. A més, jo provaria el material que em vaig comprar aquest Nadal. Bé, el cas es que no vam fer cim ni canal perquè ens vam mig "emparrar" durant l'aproximació. Resulta que haviem d'anar per la part inferior del circ de Pessons però vam flanquejar pel llom de la muntanya enfonsant-nos en la neu i perdent molt de temps. Així que finalment, vam decidir treballar uns quants conceptes a sota mateix de la canal. Bàsicament, vam treballar la seguretat en la muntanya. Vam fer activitats d'autodetenció amb piolet, el Marc Oller ens va explicar el Test de la Columna Estesa i quatre nocions sobre allaus. Posteriorment, vam fer una pràctica de sondatge i després en vam fer una sobre reunions.
Salut!

Projecte Hipòxia

Bones,

Pel que sembla ara ens hem il·luminat amb l'alpinisme!
Després de tants anys trescant i fent cims, ara el Jordi Micheo ens ha fet veure la llum. Es a dir, hem decidit posar fil a l'agulla i deixar la introducció per passar a l'acció. Això es tradueix en participar d'un projecte comú tots aquells qui estem interessants en la muntanya: el projecte Hipòxia. Així s'ha batejat aquest còctel d'idees que com a objectiu principal es fer un 6000 d'aquí a tres anys aproximadament. Tanmateix, pel camí anirem treballant Pirineus i Alps.
Genteta interessada n'hi ha una pila. Cadascú sap d'on coixeja, per tant, tothom qui tingui propostes que les digui. Per exemple, un servidor té experiència (crec) però no té gaire consolidades les bases teòriques. Per això estic mirant de fer el Curs d'Alpinisme nivell II en alguna entitat. De moment tenim emparaulada una xerrada amb l'amo de la botiga Vivac de Reus perquè ens faci un monogràfic de material.
Adjunto la postal de Nadal que va enviar el Roger Martorell quan va anar aquesta tardor a fer el Tour dels Annapurnes al Nepal. Crec que il·lustra l'esperit del projecte.

Au, salut i fora anticiclons!