Salut,
La banca ètica està formada per aquelles entitats bancàries que apliquen els principis de les finances ètiques. És a dir, aquelles que tenen per objectiu fer compatible la rendibilitat financera i econòmica amb l'assoliment d'objectius socials i ambientals.
Per això, em sembla interessant l'entrevista que li van fer a Joan Melé, subdirector general a Espanya de Triodos Bank.
dimarts, 30 d’agost del 2011
dilluns, 29 d’agost del 2011
La caverna mediàtica
Bones,
He trobat aquest remix dels moments estel·lars d'Intereconomia, el canal de TV d'ultradreta que hi ha a l'estat i que aquest consenteix que existeixi. Siusplau, una mica d'higiene moral!
INTEREMIX by alexnaranjo
He trobat aquest remix dels moments estel·lars d'Intereconomia, el canal de TV d'ultradreta que hi ha a l'estat i que aquest consenteix que existeixi. Siusplau, una mica d'higiene moral!
INTEREMIX by alexnaranjo
dimecres, 10 d’agost del 2011
Un bocí de GR11
Salutacions caluroses,
Des del dia 5 i fins al 9 de juliol he estat trescant pel Pirineu. El bon amic Xavi Rodríguez juntament amb altres companys de Puigcerdà estan fent el GR11 o Transpirenaica. Podeu seguir-lo pel seu bloc. El cas és que he fet 4 dies de ruta amb ells. Durant la ruta, que la van començar a inicis de juliol, se'ls hi han afegit companys/es, amics/es i coneguts/des. Casdascú ha fet el seu bocí de camí. En el meu cas he fet Planoles-Núria-Setcases-Molló-Beget-Sant Aniol-Albanyà. Han estat 4 dies de sol, pluja i vent. Un total de 94 km fins arribar a les darreres estribacions del Pirineu, a tocar de la plana de l'Empordà. Val a dir que he quedat meravellat dels paisatges de l'Alta Garrotxa, realment extraordinaris. Com també del caliu i el fair play del Xavi, l'Eva, l'Arcadi i tots els amics que hem anat trobant pel camí.
Des del dia 5 i fins al 9 de juliol he estat trescant pel Pirineu. El bon amic Xavi Rodríguez juntament amb altres companys de Puigcerdà estan fent el GR11 o Transpirenaica. Podeu seguir-lo pel seu bloc. El cas és que he fet 4 dies de ruta amb ells. Durant la ruta, que la van començar a inicis de juliol, se'ls hi han afegit companys/es, amics/es i coneguts/des. Casdascú ha fet el seu bocí de camí. En el meu cas he fet Planoles-Núria-Setcases-Molló-Beget-Sant Aniol-Albanyà. Han estat 4 dies de sol, pluja i vent. Un total de 94 km fins arribar a les darreres estribacions del Pirineu, a tocar de la plana de l'Empordà. Val a dir que he quedat meravellat dels paisatges de l'Alta Garrotxa, realment extraordinaris. Com també del caliu i el fair play del Xavi, l'Eva, l'Arcadi i tots els amics que hem anat trobant pel camí.
dimecres, 3 d’agost del 2011
Alta Ruta del Monte Rosa
Salutacions alpines,
Aquesta última setmana de juliol hem anat a Suïssa a fer l'Alta Ruta del Monte Rosa.
La ruta és un recorregut exigent que discorre per sobre dels 3.500 m
i permet arribar a un bon nombre de muntanyes de més de quatre mil metres són: Breithorn, Corno Nero, Pollux, Castor, Balmenhorn, Punta Felik, Il Naso del Liskam, Piràmide Vincent, Ludwingshöhe, Parrot, Gniffetti, Zumstein o la difícil Punta Doufour. La ruta discorre en gran part per la vessant italiana d'aquestes muntanyes alpines.
Per afrontar la ruta amb el cap clar i les suficients forces vam fer uns dies d'aclimatació per la Vall de Saas-Fee. Vam fer el Weissmies de 4023m des del refugi de Hooshas. El mateix dia que vam fer cim vam baixar fins a Saas-Grund fent 2600m de desnivell. Una veritable animalada!!
Després de badar durant un dia per Zermatt (recuperació activa), vam començar la ruta agafant un telefèric fins al Klein Materhorn (3800m). Des d'allí vam fer el Breithorn Occ. de 4165m. Com que feia un dia emboirat no vam poder fer l'aresta dels altres Breithorns. Fins i tot ens vam mig perdre, sort del GPS de l'Emili i del sentit comú (molt important en la muntanya) que ens va portar al refugi Val d'Ayas (3420m). El dia següent vam fer el Castor (4228m) i la Punta Felik (4088m), baixant fins el refugi de Q. Sella (3585m). El tercer dia de la ruta, dos membres de l'expedició se'n van anar a fer el Liskam. Una aresta molt aèria només per gent sense vertigen!Les altres sis persones vam anar a fer el Naso del Liskam (4272m) travessant una llarga glacera i coronant el cim amb gran esforç i certa dificultat tècnica. Finalment vam anar a dormir al refugi Gnifetti (3611m). El dia següent va ser el més productiu a nivell de cims. Com que haviem d'anar a dormir al refugi Margherita (4554m), vam fer els que hi havia en el camí. És a dir: la Piramide Vincent (4215m), el Balmenhorn (4167m), el Corno Nero o Schwarzhorn (4322m), el Ludwigshöhe (4342m), la Punta Parrot (4436m) i la Punta Gnifetti o Signalkuppe (4554m), que és on hi ha el refugi Margherita. Aguantant el mal de muntanya a base d'Ibuprofens i les llagues als peus mitjançant esparadraps durs com cintes americanes, vam passar la nit al refugi més alt d'Europa. L'endemà vam fer el Zumstein (4563m) i seguidament vam baixar 2000m de desnivell fins a Rotenboden on hi havia el tren cremallera que ens va baixar fins a Zermatt. La baixada va ser espectacular pel que fa als paisatges ja que vam baixar tota la glacera del Monte Rosa. Tanmateix, baixar tants metres de desnivell ens va deixar extenuats!
El balanç final és de 12 cims (o 14 pels del Liskam) de 4000m.
L'expedició la resumiria amb una paraula: ESPETARRANT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Fotos
dimarts, 2 d’agost del 2011
Trescant per les serres del sud
Salut,
A mitjans de juliol vaig fer "stage" a la Cerdanya, a casa del bon amic Xavi Rodríguez i a Alcanar. L'objectiu era preparar-me per afrontar l'Alta Ruta del Monte Rosa (Alps) amb prou energia física i psicològica. A la Cerdanya vaig fer (amb los manos) el Pic de la Muga (per la fantàstica Vall de la Llosa) i l'intent de fer el Puig Peric, que es va abortar pel mal temps.
Trescant per terres de frontera vaig descobrir la Serra d'Irta, al costat de la turística Peníscola. Aquesta serra costanera deu ser dels pocs espais naturals que resten per contruir al País Valencià. És com la Serra de Montsià però més petita, amb bells racons com la Torre Badum, a tocar de la mar.
La ruta que proposo és una matinal en btt una mica exigent ja que hi ha una part que no és ciclable.
Començariem la ruta al punt d'inici (mireu al mapa adjunt) i aniriem vorejant la costa cap a la Cala Ordí seguint el PR.V-194 fins la Platja del Pebret, per trencar cap a l'interior cap al Pou del Moro i el Mas del Senyor. A partir d'aquí ja haurem de baixar sovint de la bicicleta, per acabar arrossegant-la fins a la Mallada de la Rabosa, al capdemunt de la serra (on hi ha un pal indicador). Seguidament, anirem seguint la pista que continua pujant fins al punt més alt de la serra. A partir d'aquest tram, continuarem seguint el PR (baixant de la bici de tant en tant)fins a l'ermita de Sant Antoni. I d'allí baixarem cap al punt d'inici.
El dia següent vaig fer una altra matinal, aquesta vegada a peu, pujant a Montsià. Vaig seguir una ruta que encara no havia fet mai: trescar per dalt la serra fins a la foradada. Desde del vessant d'Ulldecona (pal indicador al final del camí de la Bassa de Montsià/camí de Mas de Comú) vaig enfilar amunt pel camí de la Torreta pujant a la Mola Cima. I a partir d'aquest cim vaig carenar tota la serra passant per la Torreta de Montsià fins a la Foradada. I continuant avall pel PR passant per la Font de Burgar, el Cocó de Jordi (on hi ha el pàrquing) i fins a la Ràpita. Total 3'30h.
A mitjans de juliol vaig fer "stage" a la Cerdanya, a casa del bon amic Xavi Rodríguez i a Alcanar. L'objectiu era preparar-me per afrontar l'Alta Ruta del Monte Rosa (Alps) amb prou energia física i psicològica. A la Cerdanya vaig fer (amb los manos) el Pic de la Muga (per la fantàstica Vall de la Llosa) i l'intent de fer el Puig Peric, que es va abortar pel mal temps.
Trescant per terres de frontera vaig descobrir la Serra d'Irta, al costat de la turística Peníscola. Aquesta serra costanera deu ser dels pocs espais naturals que resten per contruir al País Valencià. És com la Serra de Montsià però més petita, amb bells racons com la Torre Badum, a tocar de la mar.
La ruta que proposo és una matinal en btt una mica exigent ja que hi ha una part que no és ciclable.
Començariem la ruta al punt d'inici (mireu al mapa adjunt) i aniriem vorejant la costa cap a la Cala Ordí seguint el PR.V-194 fins la Platja del Pebret, per trencar cap a l'interior cap al Pou del Moro i el Mas del Senyor. A partir d'aquí ja haurem de baixar sovint de la bicicleta, per acabar arrossegant-la fins a la Mallada de la Rabosa, al capdemunt de la serra (on hi ha un pal indicador). Seguidament, anirem seguint la pista que continua pujant fins al punt més alt de la serra. A partir d'aquest tram, continuarem seguint el PR (baixant de la bici de tant en tant)fins a l'ermita de Sant Antoni. I d'allí baixarem cap al punt d'inici.
El dia següent vaig fer una altra matinal, aquesta vegada a peu, pujant a Montsià. Vaig seguir una ruta que encara no havia fet mai: trescar per dalt la serra fins a la foradada. Desde del vessant d'Ulldecona (pal indicador al final del camí de la Bassa de Montsià/camí de Mas de Comú) vaig enfilar amunt pel camí de la Torreta pujant a la Mola Cima. I a partir d'aquest cim vaig carenar tota la serra passant per la Torreta de Montsià fins a la Foradada. I continuant avall pel PR passant per la Font de Burgar, el Cocó de Jordi (on hi ha el pàrquing) i fins a la Ràpita. Total 3'30h.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)