Pedalant pels Ports!

Salutacions,

La crònica d’avui 26 d’un novembre amb un fred moderat és “ bttera”. Avui he fet una excursió amb bicicleta de muntanya pels Ports de Besseit. Val a dir que ha estat bonica perquè tos els barrancs baixaven plens d'aigua ben cristal·lina. És una sortida per tots aquells a qui agrada gaudir del paisatge i perdre’s per racons inhòspits entre muntanyes. Absteniu-vos els que us agrada fer l’animal baixant trialeres (de tant en tant a mi també m’agrada) o senderons perquè aquest itinerari no compta amb aquest al•licient. Resumeixo l’excursió perquè no tinc GPS i espero que com jo, en quedin encara.
L’itinerari és el següent: La Sénia (361m)- Barranc de la Galera- Cova del Vidre (1003m)- Coll de l’Assuca (1173m)- Portella Calça (punt més alt amb 1250m)- Barranc del Retaule (1066m)- Barranc de la Fou (615m)- Pantà d’Ulldecona- La Sénia.
Temps: 7 hores (anant tranquil i parant 2 vegades a menjar i una a canviar una càmera punxada).
Desnivell: 1250 aprox. d’ascens acumulat.
Distància: 60 km aprox.
Dificultat: Mitjana. La pista està en bon estat. L’Únic punt crític és des del Coll de l’Assuca a la Portella Calça que no és un tram ciclable i s’ha de carregar la bici al coll. A part d’aquet tram, la pujada per tot el Barranc de la Galera fins al Coll de l’Assuca es fa una mica monòtona perquè és contínua. Progressiva, amb algun tram més empinat, però es fa bé. Paciència i avant! L’itinerari no té pèrdua perquè sempre se segueix la pista menys en el tram no ciclable (15’).

Sortim de la Sénia per un camí asfaltat que surt per la part dreta del poble (a les afores, on hi ha el poliesportiu) i seguim el camí que porta a diferents finques. Fem cap a la carretera TV-3421 que va al Mas de Barberans. Com que no em sé més camins continuem per la carretera (molt poc transitada) que va al Mas fins que abans d’arribar al poble, trobem el Barranc de La Galera (pal indicador de La Vall) 45’. Seguim la pista principal que puja per la barrancada, sempre a la dreta (pel Barranc de la Vall). Anem sempre pujant progressivament i anem trobant algun mas (Mas del Moliné). Finalment, arribem a una esplanada on podem anar a esmorzar a la Cova del Vidre i contemplar el paisatge de la Vall de l’Ebre amb el Delta al fons o la pesada pujada que hem fet. 1.30’ des de baix a peu de carretera.
Continuem amunt (retornem a la pista) cap al Coll de l’Assuca ( coincideix amb el GR-7). Podem aturar-nos a fer un glop d’aigua a la Font de la Llagosta. Seguim amunt i quan veiem el Mas de l’Andresito (està escrit a l’entrada) veiem que surt un PR i el seguim deixant la pista principal. 30’ fins al coll de l’Assuca. No arribem a Casetes Velles. El PR passa per entre tanques que delimiten uns masos i puja entre roques. És en aquest punt que haurem de pujar la bici al coll durant 15’. A dalt al Coll de Calça anirem baixant per l’altra vessant primer per un senderó i després per una pista a través del Barranc del Retaule. De cop ens trobem la fageda més meridional d’Europa amb el seu imponent Faig Pare. Val la pena aturar-se i admirar-lo. Prosseguim la baixada i ens trobem la Font del Retaule amb el Pi Gros, un altre gegant de la natura.
Anem tirant pista avall fins a creuar-nos amb una pista que puja per la nostra esquerra i que continua amunt davant nostre. Nosaltres tirem avall cap al Barranc de la Fou. Sempre avall per la pista fins que arribem a la Font del Teix que es probable que haguem de creuar per sobre l’aigua. Continuem baixant i a l’esquerra ens queda el barranc. Passem per l’Estret de la Mola on podem veure davant nostre una roca foradada. Arribem al pantà i continuem per carretera fins a la Sénia. Podem parar al Pou de Sant Pere a omplir les cantimplores.

Au, gaudiu-ne!

Guillant cap a les Guilleries!

Salut,

El cap de setmana del 29 i 30 d'octubre vam fer els Pedals de Serrallonga pel nostre compte. Erem una colla de 10 "fenomenus" amb ganes de pedalar 105 km i gairebé 3000 metres de desnivell total. Mai havia estat amb un grup tant nombrós de bicicletes. El recorregut és bastant exigent, sobretot el primer dia ja que et pots trobar pujades interminables i trencacames. Tanmateix, el paratge de les Guilleries és de conte de fades i sobretot ara quan comença la tardor, quan el bosc canvia de colors.

Us la recomano de debó!

FOTOS

Trescant per les serres del sud

Salut,

A mitjans de juliol vaig fer "stage" a la Cerdanya, a casa del bon amic Xavi Rodríguez i a Alcanar. L'objectiu era preparar-me per afrontar l'Alta Ruta del Monte Rosa (Alps) amb prou energia física i psicològica. A la Cerdanya vaig fer (amb los manos) el Pic de la Muga (per la fantàstica Vall de la Llosa) i l'intent de fer el Puig Peric, que es va abortar pel mal temps.
Trescant per terres de frontera vaig descobrir la Serra d'Irta, al costat de la turística Peníscola. Aquesta serra costanera deu ser dels pocs espais naturals que resten per contruir al País Valencià. És com la Serra de Montsià però més petita, amb bells racons com la Torre Badum, a tocar de la mar.
La ruta que proposo és una matinal en btt una mica exigent ja que hi ha una part que no és ciclable.

Començariem la ruta al punt d'inici (mireu al mapa adjunt) i aniriem vorejant la costa cap a la Cala Ordí seguint el PR.V-194 fins la Platja del Pebret, per trencar cap a l'interior cap al Pou del Moro i el Mas del Senyor. A partir d'aquí ja haurem de baixar sovint de la bicicleta, per acabar arrossegant-la fins a la Mallada de la Rabosa, al capdemunt de la serra (on hi ha un pal indicador). Seguidament, anirem seguint la pista que continua pujant fins al punt més alt de la serra. A partir d'aquest tram, continuarem seguint el PR (baixant de la bici de tant en tant)fins a l'ermita de Sant Antoni. I d'allí baixarem cap al punt d'inici.

El dia següent vaig fer una altra matinal, aquesta vegada a peu, pujant a Montsià. Vaig seguir una ruta que encara no havia fet mai: trescar per dalt la serra fins a la foradada. Desde del vessant d'Ulldecona (pal indicador al final del camí de la Bassa de Montsià/camí de Mas de Comú) vaig enfilar amunt pel camí de la Torreta pujant a la Mola Cima. I a partir d'aquest cim vaig carenar tota la serra passant per la Torreta de Montsià fins a la Foradada. I continuant avall pel PR passant per la Font de Burgar, el Cocó de Jordi (on hi ha el pàrquing) i fins a la Ràpita. Total 3'30h.

Salut,

Ja hem començat vacances de Setmana Santa al cole i he aprofitat uns dies per anar a veure los iaios d'Alcanar abans de marxar a Formentera amb la Maria. A part d'estudiar opos, he aprofitat per fer una ruta molt xula pels Ports de Beseit en btt.
La ruta és FREDES-GÚBIES DEL REGATXOL-FREDES.
A continuació descriuré la ruta per tots aquells que no tenen GPS i busquen ressenyes desesperadament per internet i només troben tracks!

FREDES-GÚBIES DEL REGATXOL-FREDES.
Temps: 7,30h (a més, conteu almenys 1 hora per dinar a les Gúbies)
km: 60km aprox.
Desnivell acumulat 1700m
Nivell: Exigent físicament i mentalment (la tornada sempre puja i no s'acaba mai!!). Tanmateix, la recompensa és admirar l'entorn natural de les Gúbies del Regatxol i fins hi tot, prendre el bany.

Val la pena matinar per deixar el cotxe a l'entrada de Fredes. Cap a munt a l'esquerra surt una pista que va a Caro. Agafem la pista i no l'amollem. Hem d'anar en compte si volem sortir de la pista principal ja que Lo Port és perdedor i val la pena portar un mapa!
Bé, seguim la pista i trobem la cruïlla cap a Beseit. La deixem a l'esquerra i continuem avant. Passem pel Pinar Pla i pel Coll de la Creu. Comencem a baixar i deixarem la cruïlla per anar cap al Refugi de la Font Ferrera a mà dreta. La pista continua entre trams plans i de baixada. Passem pel Prat d'en Rubera i fem cap a la zona de la Font del Teix. A mà esquerra ens queda l'inici del barranc que porta a les Gúbies del Parrissal. Continuem recte remontant el barranc dels Millers. Passem per Carlares i tot seguit trobarem que la pista es bifurca. La pista principal se'n va cap a Caro, El Mascar i cova Avellanes (cap a la dreta) i el braç secundari cap a l'esquerra. Agafem aquesta pista de l'esquerra (que a vegades la tallen amb una cadena)i comencem a descrendre cap a les Gúbies. A mesura que anem baixant per trossos encimentats hem d'aixecar la vista per veure l'espectacular paisatge que ha anat creant l'erosió de l'aigua. Anem paral·lels al barranc que portarà, a la zona més baixa, a les Gúbies del Regatxol. En aquest punt, abans d'enfilar la pujada al Coll Roig, cal que ens aturem i disfrutem de l'indret. Les Gúbies són tot un seguit de basses naturals d'aigua estancada, o no (depen de les pluges) que hi ha al barranc. Hi ha força terrasses fins a un punt on hi ha els Ullals de la Figuerassa que son unes basses entaforades en un engorjat que desconec si si pot passar. En qualsevol cas, barren el pas. L'aigua està gelada però si sou valents/valentes us podeu sucar o, si més no, el peus!
A continuació hi ha 50' de pujada fins al Coll Roig. Quan hi hem arribat hem d'anar en compte perquè quan la pista fa un gir a la dreta, hem d'agafar un camí que hi ha a l'esquerra i que tira amunt (quan hi vaig passar hi havia una clariana al bosc perquè hi talaven arbres). No hem de continuar la pista perquè és un cul de sac. Agafem, doncs, aquest camí que tira amunt i pujarem a dalt la carena de la serra. En aquest punt haurem de seguir el GR-8 (ATENCIÓ CRUÏLLA: hem de prendre la de l'esquerra) que ens farà pujar al capdemunt de la serra per tornar-la a baixar per l'altra vessant i així trobar la pista de nou. Aquest tros és un pal perquè no és gaire ciclable i haurem d'estar pujant i baixant de la bici contínuament. 30' No hem de deixar mai el GR. Un cop a la pista hem de seguir en sentit contrari que a l'anada, es a dir, cap a la dreta. I així refarem el camí que hem fet d'anada. Cal dir que la tornada és bastant exigent perquè tota l'estona va pujant. Hi ha trams on la pujada és progressiva i es fa bé, i d'altres on hi ha alguna pendent bastant dreta.

Au, a xalar!