dijous, 28 d’abril del 2011


Hole,

Aquests dies he estat descansant per Formentera. A més, a part d'Eivissa només em faltava visitar aquesta pitiüsa.
Formentera és ben xica. Fa 20km de punta a punta. Hem estat allotjats al Parc Natural de Ses Salines, a es Pujols. Hem gaudit de la natura amb bicicleta i a peu tot passejant per l'illa.

Un capvespre et portaré a Formentera

Llunyana i just a tocar,
sola i fent-nos companyia,
cap a la part de migdia
Formentera ens clou la mar.

I entre ribera i ribera,
amb un rosari partit
d'illots que treuen el pit,
resta la mar presonera,

terrassa del mariner,
íntim quintà de les illes,
blau laberint de cruïlles
que dobla costa reté.

Formentera breu i dura,
creuada de l'oratjol,
estesa davall el sol
en una tarda madura!

Un i esquerp pla formenter
de marès i roca viva,
sense defensa en l'aspriva
mossegada del febrer!

La Savina, zenital
el foc, i la terra estreta.
Una carretera dreta,
estanys, savines i sal.

Assolellats els camins
de sorra; de roques netes,
la plaça amb quatre casetes;
i, més amunt, uns molins.

Molins on la vela espera,
entre vuit vents, quin vindrà
a moldre aquest poc de gra
d'on prengué nom Formentera.

Camps de pedra, algun bocí
de terra més agraïda,
figueres d'ombra adormida
i front auster d'algun pi.

Formentera no té hortada,
però no manquen tancons
d'algues i peixos, al fons
de l'aigua verda i salada.

Són els homes, amb l'escassa
terra, amb volts de mar tan grans,
més que fidels terrassans
veles que el vent arrabassa.

Formentera: mar i cel
entorn d'un cor d'avidesa.
Es despulla la bellesa
per unir-se a eixuta arrel.

Poema interpretat per Uc


Fotos:

https://picasaweb.google.com/sagristajoan/Formentera_SSanta_2011#

dimarts, 19 d’abril del 2011




Salut,

Ja hem començat vacances de Setmana Santa al cole i he aprofitat uns dies per anar a veure los iaios d'Alcanar abans de marxar a Formentera amb la Maria. A part d'estudiar opos, he aprofitat per fer una ruta molt xula pels Ports de Beseit en btt.
La ruta és FREDES-GÚBIES DEL REGATXOL-FREDES.
A continuació descriuré la ruta per tots aquells que no tenen GPS i busquen ressenyes desesperadament per internet i només troben tracks!

FREDES-GÚBIES DEL REGATXOL-FREDES.
Temps: 7,30h (a més, conteu almenys 1 hora per dinar a les Gúbies)
km: 60km aprox.
Desnivell acumulat 1700m
Nivell: Exigent físicament i mentalment (la tornada sempre puja i no s'acaba mai!!). Tanmateix, la recompensa és admirar l'entorn natural de les Gúbies del Regatxol i fins hi tot, prendre el bany.

Val la pena matinar per deixar el cotxe a l'entrada de Fredes. Cap a munt a l'esquerra surt una pista que va a Caro. Agafem la pista i no l'amollem. Hem d'anar en compte si volem sortir de la pista principal ja que Lo Port és perdedor i val la pena portar un mapa!
Bé, seguim la pista i trobem la cruïlla cap a Beseit. La deixem a l'esquerra i continuem avant. Passem pel Pinar Pla i pel Coll de la Creu. Comencem a baixar i deixarem la cruïlla per anar cap al Refugi de la Font Ferrera a mà dreta. La pista continua entre trams plans i de baixada. Passem pel Prat d'en Rubera i fem cap a la zona de la Font del Teix. A mà esquerra ens queda l'inici del barranc que porta a les Gúbies del Parrissal. Continuem recte remontant el barranc dels Millers. Passem per Carlares i tot seguit trobarem que la pista es bifurca. La pista principal se'n va cap a Caro, El Mascar i cova Avellanes (cap a la dreta) i el braç secundari cap a l'esquerra. Agafem aquesta pista de l'esquerra (que a vegades la tallen amb una cadena)i comencem a descrendre cap a les Gúbies. A mesura que anem baixant per trossos encimentats hem d'aixecar la vista per veure l'espectacular paisatge que ha anat creant l'erosió de l'aigua. Anem paral·lels al barranc que portarà, a la zona més baixa, a les Gúbies del Regatxol. En aquest punt, abans d'enfilar la pujada al Coll Roig, cal que ens aturem i disfrutem de l'indret. Les Gúbies són tot un seguit de basses naturals d'aigua estancada, o no (depen de les pluges) que hi ha al barranc. Hi ha força terrasses fins a un punt on hi ha els Ullals de la Figuerassa que son unes basses entaforades en un engorjat que desconec si si pot passar. En qualsevol cas, barren el pas. L'aigua està gelada però si sou valents/valentes us podeu sucar o, si més no, el peus!
A continuació hi ha 50' de pujada fins al Coll Roig. Quan hi hem arribat hem d'anar en compte perquè quan la pista fa un gir a la dreta, hem d'agafar un camí que hi ha a l'esquerra i que tira amunt (quan hi vaig passar hi havia una clariana al bosc perquè hi talaven arbres). No hem de continuar la pista perquè és un cul de sac. Agafem, doncs, aquest camí que tira amunt i pujarem a dalt la carena de la serra. En aquest punt haurem de seguir el GR-8 (ATENCIÓ CRUÏLLA: hem de prendre la de l'esquerra) que ens farà pujar al capdemunt de la serra per tornar-la a baixar per l'altra vessant i així trobar la pista de nou. Aquest tros és un pal perquè no és gaire ciclable i haurem d'estar pujant i baixant de la bici contínuament. 30' No hem de deixar mai el GR. Un cop a la pista hem de seguir en sentit contrari que a l'anada, es a dir, cap a la dreta. I així refarem el camí que hem fet d'anada. Cal dir que la tornada és bastant exigent perquè tota l'estona va pujant. Hi ha trams on la pujada és progressiva i es fa bé, i d'altres on hi ha alguna pendent bastant dreta.

Au, a xalar!

dilluns, 11 d’abril del 2011


Bones,

Aquest darrer cap de setmana hem finalitzat el curs d'Apinisme I i II que ens ha fet el Roger Martorell. Ha estat un curs molt enriquidor i m'ho he passat molt bé. Malgrat algun problema d'organització (el juanxisme crònic) i de trànsit (accident del Linus), hem aconseguit tirar endavant el curs. Tanmateix, la climatologia ens ha fet variar els plans, sobretot el diumenge. Encara que a les crestes hem practicat encordaments, ancoratges i reunions que era també l'objectiu a l'hora de fer la canal. Llàstima de no poder practicar autodetencions i progressions amb plans inclinats sobre una canal de gel.
Aquest curs m'ha servit per sentar les bases d'aquells conceptes que sabia (amb més o menys nivell). Tots tenim el cul pelat d'anar pel monte però ens faltaven, almenys personalment, els fonaments teòrics de tot plagat. I lo millor és que al mateix temps que hem adquirit aquests coneixements, els hem posat en pràctica. Aprenentatge complet!
A nivell pedagògic hem fet un aprenentage significatiu (adquirir coneixements nous a sobre d'uns altres que ja existien i interrelacionar-los entre ells) i per tant, ARA TOT TÉ SENTIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Bé, gràcies Roger per la teva paciència i fair play i gràcies a tot el grup pel bon rotllo d'aquests 2 caps de setmanes.

Salut i solet

FOTOS

https://picasaweb.google.com/sagristajoan/Cresta_N_Santorens_Ribagorca_abril2011?authkey=Gv1sRgCOiJitiR1pH2OA&feat=email#

dimecres, 30 de març del 2011

Visca l'humor anglès!

Bones,

Com sempre, l'humor anglès no deixa indiferent a ningú. La seva ironia i intel·ligència fan esclatar somriures al mateix temps que conviden a la reflexió.
Aquí en teniu una mostra en aquest curtmetratge!

dimarts, 22 de març del 2011

Sobre la creativitat...

Aquest home, Ken Robinson, fa una apassionada i divertida argumentació sobre la importància de la creativitat per als reptes del nostre segle. Expressa les seves idees sobre la creativitat que té l'ésser humà des de la infantesa, i l'efecte que l'educació té sobre aquest potencial.






dilluns, 7 de març del 2011


Salut marrecs/marreques,

Aquesta setmana blanca he estat per la Cerdanya que mai enganya amb l'amic Xavier Rodriguez, alias "cliquero". Ha estat un retrovament amb un entorn, tant geogràfic com humà, el qual em va sacsejar emocionalment durant un any.....i encara dura. Bé, hem fet un tastet de la ruta dels estanys amagats amb raquetes de neu. Voliem anar de Malniu a Cap de Rec però les condicions climatològiques ens van fer escurçar el camí. Finalment, vam fer del Pla de Campllong (Girult, Meranges)- Refugi Engorgs (Folc i Girona)-Portella d'Engorgs-Cabana dels Esparvers-Vall de la LLosa-Coborriu de la LLosa.
De vegades els objectius poden canviar i el sentit de tot plegat pot ser igual de positiu o millor!

Si voleu veure fotos aquí les teniu: https://picasaweb.google.com/sagristajoan/SetmanaBlanca2011_Cerdanya_?authkey=Gv1sRgCPfc96619fPYgwE&feat=email#

Au, a xalar!

diumenge, 27 de febrer del 2011

Betacarotens i antioxidants. La genètica no falla mai!

Bones,

El bon amic Xavi des de la Cerdanya que mai enganya, m'ha enviat aquests videos sobre l'optimsme i la l·lusió en els negocis però també en la vida. Els 2 videos son sobre una xerrada que va fer un profe d'Esade, Emili Duró, en un centre de negocis.Si teniu 1,30min no us la podeu perdre. El paio és una mica irreverent i faltón però la clava! No us la perdeu.